Coaching i salut (III)
Dra. Jaci Molins Roca
Article elaborat a partir de la part teòrica del llibre de l’autora:
“Coaching y salud. ” Ed. Plataforma. (juny 2010)
2. Habilitats de comunicació:
Són l’altre pilar fonamental, ja que sense les habilitats de comunicació el coaching no funciona. Abans de començar amb la conversa possibilitadora, hem de sintonitzar (connectar) amb el pacient: amb la seva manera de ser, amb allò que li passa, entendre el seu món i posar-nos al seu lloc (empatia). A partir de la connexió, ens guanyarem la seva confiança i aleshores podrem trobar la millor manera d’ajudar-lo a aconseguir que millori.
L’escolta activa és la primera habilitat que hem de conèixer i practicar. De vegades estem pensant en altres coses mentre un pacient ens parla o estem més pendents del que li hem de dir. Però tots ens adonem i a tots ens agrada quan algú ens escolta de veritat.
En el context professional, som capaços de fer un resum complet del que el pacient ha dit: escoltem amb atenció el que ens explica perquè d’això en depèn el diagnòstic i el tractament. Però amb això no n’hi ha prou, cal que a més de les paraules, captem els sentiments i les emocions. En el coaching ens fixem en el llenguatge extraverbal que és el que ens ajuda a conèixer i entendre millor al pacient.
En el coaching hem de practicar l’escolta activa i no pensar en la resposta ni en les preguntes que farem després. Només si escoltem de manera profunda, captarem el que és important pel pacient. Després ja se’ns acudiran les millors preguntes per fer-li. També sabrem si està o no disposat a fer el que diu que farà, perquè estem pendents del llenguatge corporal que ens dóna més pistes.
L’empatia és la segona capacitat, aquesta paraula que prové del grec vol dir “des de dins”. El fet de posar-nos al lloc de l’altre i pensar com ens sentiríem en la seva situació ja és efectiu. No cal estar d’acord amb el que diu o fa el pacient, només pensar que, si es donessin les circumstàncies del pacient, nosaltres potser també fumaríem, beuríem, no faríem la dieta... Aquest és el primer pas per poder-lo ajudar millor. Encara que no fem coaching, l’empatia per si sola ja és terapèutica.
Preguntar: la gran diferència del coaching amb el que acostumem a fer a la consulta mèdica és que enlloc de dir-li al pacient el que ha de fer, li fem preguntes. Preguntes especials que el facin reflexionar i canviar. Preguntes poderoses que no li hagin fet mai fins ara. Perquè en definitiva, l’essència del coaching és preguntar, preguntar i preguntar. No ens hem de preocupar de quin tipus de preguntes hem de fer exactament perquè si practiquem i canviem l’hàbit d’aconsellar pel de preguntar, ja se’ns acudiran. Sobretot si abans hem escoltat de manera activa i ens hem posat a la pell del pacient.
“Feed-back”: aquesta paraula és un anglicisme que no s’acostuma a traduir, vol dir “retornar”. Quan es fa coaching, és molt necessari fer “feed-back” i dir-li al pacient el que nosaltres observem. Per exemple, si pensem que el pacient diu una cosa i nosaltres en captem una altra, pel llenguatge extraverbal, li podem dir: ─Et puc dir una cosa? Em sembla que no t’acaba de convèncer aquesta idea, potser la voldries canviar per una altra? Quan ho dic als pacients, sovint se senten alleugerits perquè en realitat estaven pensant que l’objectiu era inassolible i no s’atrevien a dir-ho. És el que acostuma a passar quan els donem consells; mentre nosaltres parlem, ells estan pensant que és molt fàcil de dir, però molt difícil de complir. En el seguiment, s’ha de felicitar al pacient, per molt poc que hagi realitzat, ja que sempre és més efectiu que sermonejar-lo o preguntar-li el perquè no ho ha fet.
Com a conclusió, hem d’aprendre a celebrar les millores tant en el context de coaching com a la consulta en general. Fixar-nos en el que va bé i no tant en el que va malament és més efectiu per aconseguir canviar. Tots som especialment sensibles al reconeixement.
És fàcil fer coaching a la consulta mèdica?
La resposta és sí i no, depèn de si estem contents amb els resultats que obtenim actualment. Com a regla general, si el que fem ja ens funciona no cal canviar-ho, però quan no estem satisfets, val la pena provar noves alternatives. Si practiquem noves estratègies i ho fem amb bona intenció i respecte, segurament ajudarem més al pacient que si li repetim els mateixos consells que tant ell com nosaltres sabem que no complirà.
No a tots els pacients els hem de fer coaching i menys seguir tots els passos de la conversa, amb la majoria només aplicant alguna eina ja n’hi haurà prou. Per exemple: escoltar més, preguntar més i aconsellar menys, deixar decidir al pacient, felicitar i celebrar les millores…